A primera hora de l’1 d’octubre, l’exèrcit israelià ha travessat la frontera del Líban i ha iniciat una invasió terrestre del país, després de dues setmanes de forts atacs aeris. Es tracta d’una guerra totalment reaccionària, recolzada i finançada per l’imperialisme nord-americà i occidental, que amenaça d’arrossegar tot l’Orient Mitjà a una guerra oberta, que podria durar anys i deixar un patiment esgarrifós.

El derrocament revolucionari del règim de Hasina, provocat pels estudiants i les seves valentes protestes, ha obert les portes a una nova onada de lluita de classes a Bangladesh. La revolució avança!

“Quan els líders parlen de pau, la gent comuna sap que la guerra s’acosta.” (Berthold Brecht)

Les revolucions són crisis de tota la societat, en les quals cap de les seves classes pot continuar vivint a la manera antiga. Continuar com abans es fa impossible i esclata una crisi. Però les revolucions no són gens simples. Tenen refluxos i fluxos, i noves crisis dins d’ells. Sis mesos després de la Revolució Russa de 1917, i una nova crisi era imminent. Com tallar el nus gordià? Aquesta va ser la qüestió a la qual Lenin va dirigir la seva atenció en La catàstrofe imminent i Com combatre-la.

El capitalisme és un sistema malalt que ha excedit des de fa molt de temps la seva utilitat. En l’època de la seva decadència senil engendra la guerra, el racisme, la pobresa i la fam. L’imperialisme, l’etapa superior del capitalisme, es caracteritza per la lluita entre diferents bandes de lladres capitalistes pel repartiment del botí. Avui, a mesura que el botí es redueix sota l’impacte de la crisi del capitalisme, la seva lluita s’intensifica i veiem un impuls renovat cap al militarisme i la guerra.

Publiquem aquí l’editorial del número 46 de la revista En defensa del marxisme, que analitza la relació de la cultura, i de l’art en particular, amb la lluita per la revolució socialista i l’emancipació humana. En aquest editorial, Alan Woods desmunta la caricatura mandrosa que diu que el marxisme no es preocupa per la rica història cultural i artística de la humanitat.

La setmana passada va esclatar una lluita entre David i Goliat a Samsung, el conglomerat més gran de Corea, on els treballadors van iniciar la primera vaga indefinida de la història de l’empresa.

Els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives coincideixen més o menys amb el que pronosticaven les enquestes. La participació (66.7%) ha estat molt superior a la de 2022 (47.5%). Qui s’ha beneficiat? No els macronistas, la derrota dels quals només ha estat lleugerament menys severa del que es preveia. Aquesta major participació ha beneficiat al Nou Front Popular i, encara més, a l’extrema dreta. Així ho demostra la comparació dels resultats en nombre de vots de 2022 i 2024.

En un discurs pronunciat avui, el president de Kenya, William Ruto, ha anunciat que no signarà la Llei de Finances, que es va aprovar ahir al parlament, davant un moviment insurreccional de les masses kenianes.

Després d’una fantàstica setmana d’idees revolucionàries i informes inspiradors de tot el món; després de molts mesos de preparació per milers de camarades en dotzenes de països; la conferència fundacional de la Internacional Comunista Revolucionària (ICR) va concloure amb un vot unànime per llançar aquesta nova Internacional. Però això és només el principi. Estem construint el partit mundial del comunisme revolucionari i necessitem la teva ajuda. Uneix-te a la recentment fundada ICR, estudia les idees genuïnes del marxisme i ajuda’ns a lluitar per la revolució en les nostres vides!

Les eleccions europees a França van escombrar la dèbil organització parlamentària en la qual descansava el govern de Macron. Les enquestes van ser un clar desastre per al govern. En un context d’abstenció massiva, la llista del Ral·li Nacional de Dreta (RN) va rebre el 31,5 per cent dels vots, en comparació amb menys de la meitat de la llista de Macron (14.6 per cent). Exposat a l’alt risc d’un vot de censura, Macron va preferir prendre la iniciativa i anunciar la dissolució de l’Assemblea Nacional, en la qual no ha tingut majoria absoluta des de juny de 2022, provocant unes sobtades eleccions legislatives.

Milions de persones de tot el món es van reunir col·lectivament horroritzades el diumenge després que un atac aeri de les FDI va devastar un campament de tendes de campanya per a civils desplaçats a Rafah, matant almenys 45 persones. Les xarxes socials s’omplen d’imatges d’homes, dones i nens carbonitzats i desmembrats, assassinats mentre dormien. Lenin va escriure una vegada que el capitalisme és horror sense fi: a Gaza, aquestes paraules s’escriuen en el llenguatge del foc i la sang perquè tothom les vegi.

Avui estem orgullosos de tornar a publicar un article molt important d’Alan Woods, el qual demanem als nostres lectors que sigui considerat detingudament. A través de marxist.com, la revista In Defence of Marxism i la nostra editorial Wellred Books, el Corrent Marxista Internacional (pròximament Internacional Comunsita Revolucionària) ha dut a terme una lluita global per la teoria marxista. Però, en fer-ho, hem abordat no només qüestions que estan evidentment relacionades amb la lluita obrera, sinó també altres (aparentment) allunyades d’ella, de la cosmologia a la cultura a la lluita de classes de

L’atac planejat des de fa temps a Rafah ha començat. El dilluns 6 de maig, les FDI van llançar atacs aeris a la ciutat i van emetre crides per a l’evacuació d’uns 100.000 palestins dels seus barris orientals a les anomenades “zones humanitàries” d’al-Mawasi cap a la costa, i una zona a l’oest de Kan Younis.

Les manifestacions en contra de l’envestida genocida d’Israel a Gaza, recolzada per l’imperialisme ianqui, estan augmentant en intensitat al llarg del país. El 17 d’abril, estudiants de la Universitat de Columbia de Nova York varen crear “L’acampada Solidària amb Gaza”, un grup estudiantil contra el genocidi, exigint que la universitat deixi de col·laborar amb Israel i amb les companyies que obtenen beneficis de la massacre. Les manifestacions van coincidir amb l’aparició del president de Columbia, Minouche Shafik, a una audiència del Congrés amb l’objectiu de desacreditar el moviment de solidaritat amb Palestina com a antisemític.